L’exposició «1714: L’aposta catalana» ha començat el seu periple. Es tracta d’un format expositiu senzill però molt eficaç, que permet accedir a informació bàsica sobre els fets que commemorem en el Tricentenari. Els seus precedents, la realitat de la Barcelona del segle XVIII, els motius pels quals vam entrar en guerra, les conseqüències de la derrota i la celebració de l’11 de setembre des de la Renaixença fins a la Via Catalana.

L’exposició recorrerà els centres cívics de tots els districtes de Barcelona. Ahir la vam estrenar a la seu del districte de les Corts, davant d’un públic nombrós que es prepara, per cert, per a la festa major del barri. Les Corts, el 1714, no formava part de Barcelona, com és sabut; en el seu territori van acampar les tropes filipistes, i és on el duc de Berwick va escoltar les propostes de capitulació dels representants del Consell de Cent, després de l’11 de setembre.

Aquesta exposició mostra el compromís del Tricentenari per portar la celebració «fora muralles», és a dir, fora dels límits de l’actual Ciutat Vella, que per la gran quantitat d’equipaments que té tendeix a concentrar moltes de les activitats ciutadanes. Esperem que els veïns de les Corts gaudeixin d’aquesta exposició; serà un molt bon test de cara a les següents etapes del seu itinerari per la ciutat.

Menjar un bon tall de carn a la brasa mentre la tavernera et parla del preu de l’aiguardent, el notari tragina papers suant sota la perruca i el característic barret de tres puntes, els joves menestrals de la Ribera festegen les pubilles, en Josep Pedrals recita versos barrocs a l’escenari, els miquelets desfilen i piquen l’ullet als soldats borbònics, que acampen una mica més enllà… És un viatge en el temps que ens situa a principis del segle XVIII, en aquella Barcelona dinàmica i bigarrada, que es vantava de tornar a acollir la cort austríaca i al mateix temps treballava, resava i es divertia. Tot això passa al parc de la Ciutadella durant les Festes de la Mercè.

«Té aquesta ciutat una cosa, que en matèria de festes i bullícies no s’hi coneixen treballs, que tothom treu forces de flaquesa», deia un assaonador barceloní al començament del segle XVIII. La bullícia ha tornat a la ciutat gràcies a les Festes de la Mercè. És una experiència única! Més informació aquí.

Aquest 11 de setembre serà recordat, sobretot, per la gran mobilització ciutadana amb motiu de la Via Catalana, que ha estat, a més, una exhibició de logística i organització. Des de l’equip del Tricentenari BCN, a més, estem contents perquè El Born Centre Cultural ha obert les portes i s’ha trobat amb una acollida entusiasta (22.000 visitants el dia 11) que ens permet ser optimistes pel que fa a l’ús futur d’aquest nou equipament. Per cert, des de dijous i fins al dia 28 s’hi representa, cada nit, l’Auca del Born, i comencen a escassejar les entrades. Podeu comprar-ne aquí.

El caràcter festiu de la Diada va tenir com a contrapunt acadèmic la conferència del 12 de setembre que cada any organitza l’Ajuntament al Saló de Cent. Enguany, l’orador ha estat Carles Boix, politòleg, professor a Princeton i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Boix va fer un repàs històric del paper geopolític de Catalunya, de les seves relacions amb Espanya i amb Europa, i de les seves opcions de sobirania. Segons Boix, el moment actual és idoni per a les aspiracions sobiranistes, perquè el futur de Catalunya ja no depèn de la seva suficiència militar, ni del mercat interior espanyol.

M’agradaria ressaltar, a més, que com cada 11 de setembre la ciutat de Barcelona va homenatjar la figura de Salvador Allende, mort a Santiago de Xile fa 40 anys justos arran del cop d’estat del general Pinochet. Gràcies a la Casa Amèrica Catalunya, el Centro Salvador Allende Barcelona i el Comitè Ciutadà per l’homenatge a Salvador Allende a Barcelona, la nostra ciutat ha demostrat un cop més el seu compromís amb la democràcia, els drets humans i la llibertat com a valors universals. Que tot això passi un 11 de setembre, en l’inici d’un any en què reivindiquem l’anhel de viure lliures, ens emociona doblement.

Dissabte no vaig poder intervenir a la Setmana del Llibre en Català, que té lloc aquests dies davant la catedral de Barcelona (podeu consultar la programació d’activitats aquí). La pluja en va tenir la culpa. Diumenge, però, feia bon dia i la Setmana era plena de gent tafanejant a les parades. Hi ha llibres de tota mena, de ficció i assaig, infantils i novel·la gràfica, etcètera. Però és evident que la petjada del Tricentenari hi està molt present.

Pel que fa a la novel·la, no tot s’acaba amb el Victus de l’Albert Sánchez Piñol (tot i que és un autèntic fenomen editorial). Ja fa uns anys Alfred Bosch va publicar la trilogia 1714. L’any passat també va ser un bon any per a Jaume Clotet i David de Montserrat, autors de Lliures o morts, una novel·la que reivindica la figura d’un autèntic Rambo català, Ermengol Amill. Ara l’Andreu Martín, un dels nostres millors autors de novel·la negra, publica Cicatrius de 1714. També tenen novetats Jordi Piqué (El judici del falcó) i Sebastià Sardiné (Jo, Vilana-Perles).

Altres publicacions d’interès per als devots de la nostra història són 1714. El setge de Barcelona, de Francesc Xavier Hernàndez, amb impressionants il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi; la magnífica recopilació de gravats de la Guerra de Successió a cura d’Agustí Alcoberro (Barcelona 1714) i la monumental col·lecció sobre la Barcelona de 1700 que ha dirigit Albert Garcia Espuche, que és l’historiador que millor coneix el jaciment del Born i els secrets que amaga.

Joaquim Albareda, Josep Maria Torras i Ribé o Virginia León són altres historiadors que han publicat estudis molt interessants sobre el període i les seves conseqüències tant a Catalunya com al conjunt d’Europa. Tots ells han begut de les monumentals Narraciones históricas de Castellví, testimoni i cronista dels fets. Són volums difícils de trobar, però valen molt la pena.

No dubto que per Sant Jordi del 2014 viurem una altra florida de títols relacionats amb el Tricentenari… De moment, però, l’oferta és considerable. Recordeu que al nostre web hi ha una guia de lectura sobre el tema elaborada per la xarxa de biblioteques de la ciutat.

En Jordi Casanovas i el seu equip continuen assajant la seva Auca, que veurà la llum el dia 9 per inaugurar, tot d’un cop, el Born Centre Cultural i el Tricentenari. Fa goig veure tanta gent treballant en la gestió d’un projecte creatiu, mentre treballadors de tots els rams, encuriosits per l’espectacle, fan simultàniament el darrer esforç per assegurar que el nou equipament estigui llest quan toca, amb les seves dues exposicions, el jaciment, l’espai gastronòmic i l’entorn urbanitzat.

Fa una gran impressió veure els joves actors i actrius, vestits com els barcelonins de 1714, movent-se pels carrers de l’antiga Ribera amb una naturalitat espaterrant. L’Auca que ha escrit en Casanovas és un homenatge a la gent, als barcelonins, la qual cosa s’adiu del tot amb l’esperit del Tricentenari. I també és un homenatge a l’amor que se sobreposa a les condicions més adverses –en el cas dels protagonistes, el setge, les bombes, la destrucció–.

El Born, amb els seus estrats històrics i arquitectònics (el jaciment del segle XVIII, la coberta metàl·lica del XIX, la superfície renovada del XXI), fa una impressió gairebé onírica al visitant; tothom té la sensació que la història li passa davant dels ulls. L’obra de teatre portarà aquesta sensació de viatge en el temps fins a l’extrem. Serà, sens dubte, molt emocionant!

Setembre. Arrenca el curs! I m’estreno en aquest blog on miraré de compartir en primera persona les vivències d’aquest any irrepetible.

Aquest dilluns –pocs dies abans que comenci el Tricentenari BCN– presento l’Albert Sánchez Piñol en una xerrada que porta per títol “1714-2014: Els catalans sabem guanyar?”. Es tracta d’una mena de conferència a dues bandes, que forma part del cicle Instint, impulsat per l’Andreu Buenafuente i l’Albert Om per unir entreteniment i coneixement. Fins ara ha intervingut en aquest cicle gent de molt de relleu (Ferran Adrià, Teresa Forcades, Risto Mejide, Ana Pastor…) i és un honor que el Tricentenari pugui ser motiu de conversa i de reflexió en un espai tan prestigiós.

L’Albert Sánchez Piñol, amb la seva novel·la Victus, ha acostat els fets de 1714 a un públic ampli, dins i fora de Catalunya (i encara ho farà més, perquè les traduccions van vent en popa). A més de ser un dels nostres autors més llegits i reconeguts, l’Albert és una persona que es fa escoltar i té les idees molt clares no només sobre el nostre passat, sinó també sobre el nostre present. Intentaré ajudar-lo a explicar si els neguits, les pors i els ideals dels barcelonins de 1714 eren semblants als nostres, si el procés polític que viu avui Catalunya enfonsa les seves arrels –o no– en aquella llunyana derrota. El públic també hi podrà dir la seva. Crec que serà un pròleg magnífic per al Tricentenari.