Gràcies, Barcelona!

Han acabat el actes del Tricentenari a la ciutat de Barcelona. Després d’una mica més d’un any, el Piromusical adaptat per Lluís Danés ha posat un brillant punt final a un programa d’activitats extens i divers. Un programa que no hauria tingut la mateixa quantitat ni qualitat de continguts sense la feina precisa i creativa de l’àrea de Cultura de Proximitat de l’ICUB, dirigida per Rosa Mach, i l’equip de producció del Tricentenari BCN, amb Neus Junquera, Cristina Vila, Bel-Alícia Jaume i Marta Pérez.

Però tampoc no hauríem anat gaire lluny sense l’ajut inestimable de molts departaments, equipaments i entitats de l’Ajuntament de la ciutat. Començant pel mateix ICUB, les biblioteques, els centres cívics, els museus, els districtes, l’Institut Municipal d’Educació i tanta altra gent que ens ha ajudat des de l’administració municipal. Moltes gràcies a tots ells per l’ajuda i el suport. El meu reconeixement també al tinent d’alcalde Jaume Ciurana, amb qui ha estat un plaer col·laborar, i també a tots els grups municipals del consistori, amb els quals he mantingut un tracte regular i cordial, fins i tot des de la discrepància.

També voldria donar les gràcies a tantes i tantes entitats, grups de recerca, associacions i ciutadans individuals que ens han fet arribar propostes i ens han ajudat a fer arribar el Tricentenari a molts racons de la nostra ciutat. Barcelona ha demostrat un cop més la seva vitalitat i la seva capacitat d’organitzar-se des de la base. Aquesta commemoració ha estat, sense exagerar, una feina col·lectiva.

Durant les pròximes setmanes farem pública la memòria d’activitats d’aquest any tan intens. Tindrem temps per fer balanç. Però jo no em vull esperar a donar les gràcies a tota la ciutat per haver-me permès de viure una experiència com aquesta. Fins molt aviat!

 

 

Commemorar el futur?

Un dels primers eixos discursius que vam endegar amb el Tricentenari era un aparent oxímoron: commemorar el futur. El record del 1714 ens havia de servir per divulgar i entendre el passat, però també per imaginar l’esdevenidor. Filòsofs com Edgar Morin han explicat a bastament que els processos històrics són complexos, no lineals, sinó més aviat en forma de bucle perpetu, de tal manera que el passat condiciona el present de la mateixa manera que les expectatives de futur modelen visions sempre renovades del passat.

Si ens situem en un pla més concret, més pràctic, és evident que les efemèrides són moments que ajuden a la comprensió relativa de la realitat present, i que generen un clima adequat per parlar d’on som i on volem anar com a societat i com a individus.

D’aquesta reflexió va néixer, per exemple, el cicle de debats D.O. Europa, i també, en un registre ben diferent, la iniciativa Fàbrica Futur Barcelona, que el passat dia 17 vam cloure en un acte molt lluït a l’auditori del CaixaForum. Aquesta «fàbrica» ha estat un taller de discussió permanent entre 10 joves de disciplines diverses que han rebut un mateix encàrrec: imaginar el futur de la seva ciutat i el seu país, i dissenyar un projecte que pogués donar-hi resposta. Els joves —molts dels quals estan estudiant o ampliant la seva formació fora del nostre país— han demostrat una gran iniciativa, esperit d’equip i obertura mental, per tal de pensar projectes tan diferents com una app de coaching de relacions personals i socials, una iniciativa per potenciar la relació entre turistes i artistes locals, una sintetització emocional del menjar i un programa integral per introduir l’ensenyament dels llenguatges de programació a les aules.

En l’acte del CaixaForum, conduït per la Bibiana Ballbè, els joves van exposar els seus projectes i van posar-se en contacte amb els partners que, a partir d’ara, n’apadrinaran el desenvolupament. Va ser una gran festa de la creativitat, que va projectar una mirada jove i fresca sobre les possibilitats que ens ofereix el futur, entès com una oportunitat de posar les noves tecnologies al servei de les persones i del progrés social.

Feu una ullada al web de #ffbcn. Ha estat una gran fita del Tricentenari BCN (i també una de les últimes!) i m’agradaria molt pensar que aquesta Fàbrica del Futur pot ser l’embrió d’un centre que estimuli de forma permanent la creativitat i l’emprenedoria dels joves barcelonins.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una celebració al carrer

El Tricentenari BCN s’ha viscut en molts indrets de la ciutat. En equipaments, museus, escoles, esglésies… però sobretot a l’aire lliure. Als barcelonins no ens cal cap gran excusa per sortir al carrer i per fer-ne un espai compartit de comunicació, cultura, reivindicació o festa, segons els casos. Aquest estiu, veïns i visitants han trobat la petja del Tricentenari en molts racons, especialment de Ciutat Vella. Des dels mòduls de La batalla final, que ressegueixen l’escenari de l’assalt de l’11 de setembre de 1714, fins a les agosarades instal·lacions del circuit BCN Re.set, que ha portat destacats arquitectes d’arreu del món a plasmar sobre el terreny conceptes universals com ara democràcia, memòria o llibertat. Un altre punt de peregrinació ha estat la plaça Isidre Nonell, on l’espectacular fotomosaic de Joan Fontcuberta ha deixat bocabadats tots els qui l’han pogut gaudir de prop. En aquesta crònica de Manel Gil s’explica amb detall fins a quin punt la commemoració, a Barcelona, ha estat també un espectacle a l’aire lliure.

Aquest mes de setembre clourem el Tricentenari a la ciutat, i els carrers recuperaran el seu aspecte normal, tot i que tenim encara dues cites importants: la cloenda de Fàbrica Futur Barcelona, el dia 17 al Caixafòrum, i el Piromusical de la Mercè, el dia 24, que enguany, a més dels tradicionals al·licients del foc, l’aigua i la música, presenta un vibrant muntatge audiovisual dirigit per Lluís Danés, en una repassada onírica per aquests 300 anys de somnis i malsons, de creació i destrucció, de pors i esperances. Serà, sens dubte, un moment inoblidable.