Conèixer el propi passat no és un luxe, sinó un dret. Un dret que concerneix tots els ciutadans, pensin com pensin. En el nostre cas, el jaciment del Born és un patrimoni de tots els barcelonins, sigui quina sigui la seva identitat; tant és, quant de temps fa que són entre nosaltres: qui viu a Barcelona, no pot deixar d’emocionar-se en veure les restes del Born, encara que només sigui per empatia amb els conciutadans que hi van deixar la pell en defensa d’uns ideals que, 300 anys després, ens poden semblar encertats o equivocats, però en cap cas rebaixen les dimensions de la calamitat que el 1714 va suposar.
El Tricentenari té, entre altres objectius, divulgar la història de la ciutat i de Catalunya. Ho fa amb un programa acadèmic molt complet, exposicions de gran interès (us recomano vivament «El món del 1714», al Tinell) i un programa pedagògic d’ús gratuït per a les escoles. L’objectivitat és molt difícil d’assolir, però tot s’ha fet amb la intenció de donar als ciutadans eines per reflexionar sobre el nostre passat, prèvia consulta amb els millors especialistes.
És molt xocant que alguns parlin d’adoctrinament, després de tot un segle (com a mínim) de manipulació de la història, de negació del nostre passat, per part dels successius governs espanyols. La gent de més de 40 anys ha tingut poca oportunitat de conèixer la seva història a l’escola; les generacions del futur es poden trobar amb el mateix problema, si es comença a aplicar la llei Wert, que homogeneïtza els continguts en matèria d’història per tal que la visió del passat peninsular sigui unívoca.
Els historiadors s’han posat les mans al cap davant d’aquesta maniobra barroera. Si feu un cop d’ull als diaris comprovareu la consternació de la comunitat acadèmica. En aquestes circumstàncies, qui acusa el Tricentenari d’adoctrinament no fa altra cosa que intentar desviar l’atenció sobre l’amenaça dels veritables adoctrinadors; són els mateixos que voldrien que la ciutat hagués passat de puntetes sobre el tricentenari, per por a un passat massa present i a un llegat difícil de pair per certes sensibilitats.