No m’he cansat de dir a tot arreu que el Tricentenari no és una commemoració pensada només per a historiadors o científics socials en general, sinó un esdeveniment ciutadà en el sentit més ampli de l’expressió. Però tractant-se d’un fet crucial de la nostra història moderna, és evident que el nostre programa havia d’oferir imperativament una proposta acadèmica diversa i rigorosa, que donés satisfacció a entesos i aficionats, i que permetés debatre uns fets que sovint es veuen contaminats per les presses i les simplificacions del present.

De fet, des del setembre fins avui, el Tricentenari BCN ja ha conegut diverses activitats relacionades amb els fets del 1714 o amb el seu reflex en el nostre present. M’agradaria destacar la jornada sobre «crisi i llibertats civils» organitzada per la Fundació Ferrer i Guàrdia, en què es va debatre sobre el concepte de llibertat civil en el present i les limitacions a què es veu sotmesa amb la coartada de la crisi econòmica. També ha tingut lloc el setè Congrés d’Història Moderna de la UB, amb la presència d’importants especialistes.

Les pròximes cites del nostre programa acadèmic tenen un especial interès a buscar punts de contacte entre passat i present. El CCCB prepara unes jornades amb el títol Ciutat assetjada, ciutat oberta, que enllaça la Barcelona del 1713-1714 amb moltes altres ciutats que en els últims temps han viscut l’experiència traumàtica d’un setge. Per la seva banda, l’Institut d’Humanitats ha organitzat unes jornades de gran interès per als amants de la ciència política, ja que s’hi abordarà l’evolució de conceptes clau com ara ciutadania o patriotisme en els últims tres segles, amb la presència d’experts de reconegut prestigi. El seu títol: Patriotisme antic, patriotisme modern.

El proper mes de març el Born acollirà el cicle de xerrades D.O. Europa, en què la periodista Mònica Terribas intentarà acostar-se al concepte d’identitat europea tot parlant amb pensadors tan rellevants com Zygmunt Bauman, Susan George i Sami Naïr, entre d’altres.

Per completar el programa acadèmic del Tricentenari BCN, vull destacar la conferència sobre Les Espanyes vençudes del segle XVIII, organitzada per la Fundació Ernest Lluch (un intent d’explicar el programa austriacista pel conjunt de la Corona hispànica), i també l’exposició sobre el naixement de la publicística a Europa durant la Guerra de Successió —al Col·legi de Periodistes—, complementada amb una taula rodona que analitzarà el procés de creació de l’opinió pública entre el segle XVIII i el present.

Finalment, la Universitat Pompeu Fabra i el Museu d’Història de Catalunya celebraran a la primavera un congrés sobre les conseqüències del Tractat d’Utrecht, amb la presència d’experts de tot Europa. L’Institut d’Estudis Catalans també prepara una cita acadèmica per analitzar les conseqüències de la Guerra de Successió en el segle XVIII català.

Crec sincerament que l’oferta acadèmica està a l’alçada de l’esdeveniment que commemorem, i demostra la voluntat del Tricentenari BCN d’acostar-se al 1714 amb una mirada rigorosa i àmplia. Us convido a conèixer-ne més detalls fent un cop d’ull al nostre programa.

M’agradaria finalment donar les gràcies a totes les entitats que s’han ofert per col·laborar-hi, incloent-hi també els centres d’estudis locals, que han programat moltes conferències i tallers en els districtes de la ciutat.

Bon 2014, i bon Tricentenari per a tots!

Una nova i estimulant proposta s’incorpora a l’oferta divulgativa del Tricentenari a Barcelona. El MUHBA presenta l’exposició «El món del 1714», que es pot visitar al Saló del Tinell. La mostra, comissariada per Clàudia Pujol, amb el suport de l’equip del MUHBA, ofereix una visió panoràmica de la situació mundial, els cinc continents, al mateix moment en què Catalunya patia el setge i la derrota final de l’11 de setembre. És un període apassionant, que té com a nucli la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya, un conflicte d’abast europeu que, per tant, té ramificacions al món sencer.

L’exposició té un gran interès, per la informació que conté, pels objectes, gravats i mapes que s’hi poden veure, i perquè ens permet posar en context la situació catalana, i d’aquesta manera relativitzar-ne les causes i les conseqüències. Sovint pensem que el desastre del 1714 va ser un fet singular, com un desastre natural; està bé comprendre que el nostre destí es va resoldre en el marc d’una partida d’escacs d’un abast enorme —la qual cosa explica, en gran part, el seu desenllaç—.

La mostra també ens permet situar les aspiracions catalanes en un corrent polític i ideològic que encapçalaven Anglaterra i Holanda: el corrent parlamentari i mercantilista. Tot plegat ajuda a entendre la presa de posició dels catalans a favor de la gran aliança forjada contra Felip V i el seu avi, Lluís XIV de França, representants de l’absolutisme.

«El món del 1714» es complementa amb les dues mostres del Born, que tenen una mirada més pròxima a la realitat barcelonina. En conjunt, ens ajuden a tenir una mirada més completa i plural sobre els fets que estem commemorant.

Ahir vam fer pública una mala notícia: va caure del nostre programa un dels seus actes més atractius, la gala del lliurament del premi Ambassador of Conscience del 2014, prevista per al 19 de març al Palau de la Música. Aquesta gala l’organitza cada any la fundació Art for Amnesty, vinculada a Amnistia Internacional. Per mediació de Lluís Danés, que ha col·laborat amb aquesta entitat en diverses ocasions, vam convidar Art for Amnesty a portar la gala a Barcelona. En anteriors edicions, el premi s’havia concedit a personalitats que s’havien distingit per la lluita en favor dels drets humans i les llibertats civils arreu del món. Gent com Nelson Mandela, Mary Robinson, U2 i —en l’edició del 2013— Harry Belafonte i Malala Yousafzai.

Per al Tricentenari BCN era molt important aquest acte. Hem posat molt l’accent a reivindicar el 1714 pel que té de defensa de la tradició constitucional catalana enfront de l’absolutisme. Hem impulsat múltiples iniciatives per obrir una reflexió sobre la renovada vigència dels conceptes de llibertat, drets civils, ciutadania… i ens hem esforçat per vincular la commemoració amb una imatge de Barcelona com a ciutat lliure i defensora dels drets de les persones. Per tot això, estàvem molt contents d’acollir a la ciutat una gala vinculada a una entitat tan important com Amnistia Internacional.

El juny passat, dies abans de presentar en públic el programa del Tricentenari BCN, vaig confirmar personalment amb el president d’Art for Amnesty, Bill Shipsey, el seu acord per portar la gala a Barcelona. Des del primer moment va quedar clar que seria un acte d’Art for Amnesty, i que l’Ajuntament hi col·laborava cedint el Palau de la Música Catalana. Posteriorment vam contactar amb Amnistia Internacional Catalunya per tal de donar-los la bona notícia, i la seva receptivitat va ser òptima, tot i que en aquell moment ja vam començar a tenir notícia que la secció espanyola no acceptava la decisió d’Art for Amnesty.

Amnistia Internacional té la política de respectar l’autoritat de les seves seccions «nacionals» en tot allò que té lloc en el seu territori, i va fer costat a la secció espanyola, tot i els sincers intents de Bill Shipsey per convèncer-los en sentit contrari. Jo mateix vaig parlar també amb Esteban Beltrán, president d’Amnistia a Espanya, però es va negar taxativament a discutir la qüestió, al·legant que la coincidència de l’acte amb el Tricentenari el feia inviable. En tot moment vaig reiterar a Beltrán que el desenvolupament de l’acte correria a càrrec d’Art for Amnesty i que la presència del Tricentenari seria testimonial, però no vaig ser capaç de convence’l.

Ahir la secció espanyola d’AI va emetre un comunicat en què assegura que la decisió sobre la gala no era ferma —cosa que, en cas que sigui certa, és responsabilitat exclusiva d’AI i Art for Amnesty— i esmentava diversos arguments certament discutibles, com ara els dubtes sobre la viabilitat econòmica de la gala (en cap moment es va pensar que la secció espanyola hi contribuís).

El cert, en qualsevol cas, és que Amnistia-Catalunya ha quedat al marge de la presa de decisió en un afer que l’atenyia directament. La qual cosa, per mi —i ara parlo com a soci—, demostra la necessitat que obtingui personalitat jurídica pròpia. Crec que la gala del Palau hauria estat una gran oportunitat per fer difusió de la copiosa activitat que Amnistia fa a Catalunya, i és una llàstima que s’hagi malbaratat.

He vist a la xarxa que alguns socis catalans s’han plantejat tallar tota col·laboració amb l’entitat. Per mi aquesta no és la solució. Amnistia fa una gran feina de conscienciació des de fa molt de temps, i el que necessitem és enfortir-la i, si pot ser, convèncer els seus membres de la necessitat que assumeixin com a propi —ells també— el dret a decidir.

El Tricentenari BCN continua! I tenim moltes més coses per oferir a la ciutat.

La història s’explica de moltes maneres i amb molts registres. En el Tricentenari BCN, intentem trobar tots els formats per arribar als barcelonins. Els més devots de la història gaudiran del jaciment del Born i de les exposicions que l’acompanyen; ben aviat, a més, comptaran amb una gran exposició al MUHBA que explica el context mundial dels fets de 1714.

Però el nostre programa conté iniciatives destinades a públics menys especialitzats. Fent ruta pels diversos districtes, tenim l’exposició «1714: L’aposta catalana», que presenta de manera fàcil i accessible els fets que commemorem. I Rafael Casanova (encarnat per l’actor Xavier Boada i dirigit per Oriol Broggi) ha recorregut centres cívics i culturals de tota la ciutat amb un espectacle entre teatral i divulgatiu, que ha tingut una gran rebuda a tot arreu.

A més, la Mònica Torra ha portat el seu Escamot del Miquelet per la xarxa de biblioteques (i continuarà fent-ho fins al 17 de desembre). Es tracta d’un conte ambientat a la Barcelona assetjada, però no deixa de ser una aventura infantil que té com a protagonistes quatre nens barcelonins i un ànec. S’adreça a nens i nenes a partir de 4 anys. La canalla hi participa molt. En dono fe!

És molt important que una celebració de ciutat pensi en tots els ciutadans, visquin on visquin i tinguin l’edat que tinguin. El Tricentenari és una ocasió per expressar els nostres vincles amb la ciutat, amb el seu passat i també amb el seu futur. Convé, doncs, que tothom s’hi senti representat.