Parlem d’Europa?

Parlar d’Europa durant el Tricentenari dels fets de 1714 no és un caprici ni una casualitat. Europa és el nostre marc polític de referència i és també l’escenari de la terrible Guerra de Successió a la Corona d’Espana en què s’emmarquen els fets que commemorem.

Fa tres-cents anys, el vell continent dirimia els seus equilibris interns en una batalla que primer va ser dinàstica i després militar; els contendents no pensaven només en el tron de Madrid, sinó en el domini del món a través de les rutes comercials i les seves colònies. Catalunya va jugar un paper secundari en aquest conflicte global, i va pagar les conseqüències de la seva petitesa diplomàtica. Però en l’austriacisme català no hi havia només una idea de Catalunya, ni una idea de com s’havia d’administrar la monarquia hispànica; hi havia també la voluntat d’incidir, com a subjecte polític, en el gran contenciós que enfrontava França, Anglaterra i els seus respectius aliats. Un contenciós que enfrontava també models polítics ben diferents, en vigílies de les grans revolucions que donen pas a l’edat contemporània.

Enguany, a més, se celebra el primer centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, un altre conflicte de matriu europea que també va viure l’enfrontament entre potències colonials, però també entre dos sistemes de govern antagònics. El 1914 (com dos segles abans el 1714) va posar de manifest la incapacitat dels europeus per conviure en un únic marc de pau i convivència.

Ara, el 2014, Europa continua preguntant-se sobre el seu futur. Per sort, ho fa amb altres eines, i amb l’objectiu confés d’assolir una integració política i econòmica cada cop més clara. Però s’enfronta amb obstacles molt difícils de salvar: la seva pròpia diversitat interna, els conflictes ètnics i religiosos, els problemes derivats de la recessió econòmica i, sobretot, les dificultats de les institucions europees per imposar un mandat únic per als seus membres i per fer sentir la seva veu unitària en el concert internacional.

És lògic que Catalunya, que pertany al cor d’Europa de de la seva fundació, vulgui prendre part en aquesta discussió en primera persona. El fet que l’actual debat sobre la independència es refereixi tan sovint a la continuïtat o no de Catalunya en el si de la Unió Europea ho demostra clarament.

Dijous 6 comença el cicle D.O. Europa, organitzat pel Tricentenari BCN amb l’objectiu d’estimular el debat sobre la identitat europea. Es tracta d’un cicle de conferències en què la periodista Mònica Terribas entrevistarà cinc pensadors europeus de primer nivell. El primer és el polonès Zygmunt Bauman, un autèntic referent en el camp de la sociologia, autor de la teoria de la modernitat líquida i un estudiós sempre preocupat pel destí d’Europa i per les delicades arestes de la seva identitat.

Susan George, Sami Naïr, Saskia Sassen i Orhan Pamuk completen aquest cicle de xerrades que suposen una bona contribució del Tricentenari BCN al debat sempre obert sobre el futur d’Europa.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>