El col·legi de periodistes de Barcelona s’ha afegit al Tricentenari a través d’una exposició que intenta explicar com es gestionava la informació en la Barcelona del 1714. La mostra porta per títol «1714. Notícies i propaganda», i ha estat comissariada per Jaume Guillamet i Daniel Venteo.

Des de la segona meitat del segle XVII, els poders públics europeus van començar a sentir la necessitat de canalitzar la informació generada als seus respectius territoris. Així van néixer les gasetes, que explicaven els esdeveniments d’interès a un públic forçosament reduït (a causa de l’alt índex d’analfabetisme). En el període de la Guerra de Successió, a més, van començar a proliferar els textos polítics anònims, els opuscles, els pamflets i els argumentaris, generalment editats pels governs per incidir sobre l’opinió de la gent. És a dir: l’opinió pública. Un concepte contemporani, que confirma que 1714 és una data important en la transició cap al món modern.

A la mostra es pot veure molt de material imprès, i també una troballa que Venteo ha fet als arxius vaticans: diversos exemplars del Diari del Setge de Barcelona, del qual no en quedaven còpies perquè van desaparèixer amb l’ocupació borbònica.

Ben aviat —la data definitiva se sabrà en breu— complementarem aquesta iniciativa amb una taula rodona que, sota el títol «Com es genera l’opinió pública?», reunirà quatre prestigiosos professionals del periodisme per tal que debatin sobre com ha canviat en els darrers temps el procés de generació i difusió de la informació.

Es tracta, un cop més, d’assolir un doble objectiu: conèixer millor els fets que commemorem i posar-los en relació amb el nostre present.