Venim d’Utrecht

Avui ha començat a Barcelona la principal cita acadèmica del Tricentenari, el congrés sobre Els Tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans, que tindrà lloc del 9 al 12 d’abril a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (dies 9, 10 i 11) i al Castell de Cardona (dia 12). Hi participen destacats especialistes d’arreu d’Europa, entre els quals hi ha Lucien Bély, que n’ha fet la lliçó inaugural.

El Tractat d’Utrecht del 1713 suposa una fita històrica per a Europa, ja que va refer l’equilibri de poders al continent després d’una llarga i penosa guerra. En aquesta partida d’escacs, Catalunya hi va jugar el paper d’un peó, tot i que sempre va defensar el seu protagonisme diferenciat. I, de fet, va denunciar el Tractat d’Utrecht i va decidir resistir en solitari contra Felip V, amb el resultat de tots conegut.

En la inauguració del congrés, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, he saludat els assistents amb unes paraules de Francesc Eiximenis. Us adjunto la meva breu intervenció:

Bon dia i benvinguts a Barcelona.

Com que només tinc dos minuts, els cediré gustosament a Francesc Eiximenis, un dels principals representants de l’humanisme a Catalunya, i un dels teòrics del pactisme al segle XIV.

«Requereix encara la cosa pública per a la seva conservació que sigui ordenada i regida per nobles i profitoses lleis (…) i els jutges tostemps han de girar les lleis per a la conservació de la cosa pública, ja que per això són fetes principalment.

I així com la medicina no és feta per a profit del metge, sinó que és solament per procurar salut al malalt, així la llei no ha d’ésser feta per a profit personal del príncep ni d’altre en particular, sinó per a profit de la cosa pública (…) per tant, el príncep, que ha d’ésser el bon metge, estudia amb bones lleis i amb bons costums per tornar-la a la salut (…).»

«Si el príncep no és profitós a allò pel qual és elegit per la comunitat, aquesta roman en son plen poder de prendre al príncep la seva senyoria (…) Si es demostra clarament que el príncep no serva els pactes, sense cap excusa es deu tenir per deposat; i si no ho fa, ell ha de ser tingut no com a rei, sinó com a tirà.»

Aquesta tradició política, jurídica i fins i tot —si m’ho permeten— moral és una part essencial del patrimoni que els catalans van defensar aferrissadament durant la Guerra de Successió. Per això creiem que val la pena commemorar el Tricentenari dels fets del 1714, que són una conseqüència directa del Tractat d’Utrecht.

Espero que tinguin una bona estada i que aquest congrés sigui profitós.

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>