Assaigs

En Jordi Casanovas i el seu equip continuen assajant la seva Auca, que veurà la llum el dia 9 per inaugurar, tot d’un cop, el Born Centre Cultural i el Tricentenari. Fa goig veure tanta gent treballant en la gestió d’un projecte creatiu, mentre treballadors de tots els rams, encuriosits per l’espectacle, fan simultàniament el darrer esforç per assegurar que el nou equipament estigui llest quan toca, amb les seves dues exposicions, el jaciment, l’espai gastronòmic i l’entorn urbanitzat.

Fa una gran impressió veure els joves actors i actrius, vestits com els barcelonins de 1714, movent-se pels carrers de l’antiga Ribera amb una naturalitat espaterrant. L’Auca que ha escrit en Casanovas és un homenatge a la gent, als barcelonins, la qual cosa s’adiu del tot amb l’esperit del Tricentenari. I també és un homenatge a l’amor que se sobreposa a les condicions més adverses –en el cas dels protagonistes, el setge, les bombes, la destrucció–.

El Born, amb els seus estrats històrics i arquitectònics (el jaciment del segle XVIII, la coberta metàl·lica del XIX, la superfície renovada del XXI), fa una impressió gairebé onírica al visitant; tothom té la sensació que la història li passa davant dels ulls. L’obra de teatre portarà aquesta sensació de viatge en el temps fins a l’extrem. Serà, sens dubte, molt emocionant!

 

 

Un comentari a “Assaigs

  1. Benvolgut,
    Ahir al vespre vaig veure per televisió L’Auca del Born. És una bona manera d’apropar la història de Barcelona, i de Catalunya, a tothom.
    Com que sóc en perepunyetes lingüístic –sóc professor universitari jubilat de català– em va saber greu que hi hagués moltes vegades un error sintàctic ben remarcable: Les frases condicionals “Si haguessin.. haguessin…” són sempre incorrectes. La construcció correcta és sempre “Si haguessin… haurien…”; és a dir: Si+plusquamperfet de subjuntiu a la primera frase i condicional compost.a la segona. Per exemple “si haguessis escoltat, ho hauries estès”, no pas “si haguessis escoltat, ho haguessis entès.”
    N’hi ha al llarg de tota l’auca, però concentrades litànicament sobretot al final.
    És una llàstima que un bon corrector no ho hagi esmenat; però sempre hi som a temps, comptant amb la bona voluntat del director i dels actors.
    Amb ganes de millorar.
    Esteve Pujol i Pons

Respon a Esteve Pujol i Pons Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *