«Es venen senyories, a preu d’escombraries», deien els barcelonins el 1713, després que la pau d’Utrecht enterrés el somni de la Catalunya austriacista, i els ciutadans ennoblits per l’arxiduc Carles III veiessin com el seu ascens social quedava en no res. Aquesta és només una petita mostra de com l’humor, el sarcasme, la ironia i la paròdia apareixien a la Barcelona deprimida del tram final de la Guerra de Successió. Fins i tot durant el setge van produir-se petites mostres d’humor popular que miraven d’arrencar un somriure càustic en un panorama de desolació, decepció i ensorrament col·lectiu.

L’humor, doncs, no és un producte de la prosperitat i del benestar. És també un ingredient bàsic per treure ferro a les situacions difícils, i una arma per combatre els excessos i la prepotència dels poderosos. Al Born es va iniciar el dia 7 un cicle de xerrades sota el títol genèric d’Humor en temps difícils, que pretén portar a Barcelona, durant les pròximes setmanes, professionals de la rialla que han hagut de fer la seva feina en condicions ben adverses. Com la dictadura, la guerra o el conflicte civil.

En la xerrada d’ahir vam poder conèixer i escoltar els Malas Twins, dos bessons sirians que han pagat el seu sentit de l’humor amb la presó i l’exili. Van començar fent petites representacions davant dels seus amics a la seva habitació («el teatre més petit del món», asseguren). Actualment continuen reivindicant la llibertat de Síria amb els seus esquetxos, que enregistren al seu exili francès i divulguen per tot el món a través d’Internet. El seu testimoni va ser una lliçó de coratge i de professionalitat.

Ens van mostrar un esquetx en què un policia parla amb un manifestant detingut a la comissaria. I mentre li clava un mastegot darrere l’altre, li va dient «Volem dialogar, ho entens! Dialogar! Dialogar!»…

El somni dels Malas Twins és que es normalitzi la situació a Síria, que caigui el règim pervers que l’està tenallant, i poder actuar a Damasc davant d’un públic que està ansiós per disfrutar de la creació i de l’humor fet en llibertat.