Durant el setge del 1714, un grup de feligresos de la capella d’en Marcús, a l’actual barri de la Ribera, va decidir redactar uns goigs en honor a una imatge de la Mare de Déu que hi havia en aquella capella, sense cap advocació especial. Com que volien la intercessió celestial a favor de la seva causa, aquells ciutadans van batejar la imatge com a Nostra Senyora de la Llibertat. En els goigs, representen la Mare de Déu amb les Constitucions i altres drets de Catalunya a la mà, mentre que el nen Jesús sembla que fa voleiar un colom. «És vostre nom amb bellesa / escrit amb vostra mà dreta / confirmat amb rialleta / per vostre fill, que amb finesa / a un aucell promet franquesa / que apeteix la llibertat.»

És sabut que el fervor religiós va ser un dels principals estímuls de la resistència dels barcelonins davant l’invasor borbònic. Després de la renúncia del general Villarroel, la Mare de Déu de la Mercè va ser cridada a comandar la defensa; i el darrer contraatac de Rafael Casanova es va fer enarborant la bandera de Santa Eulàlia, a la qual s’atribuïen propietats miraculoses.

És frapant veure com els barcelonins divinitzaven la llibertat i l’associaven als valors més sagrats. Jo, que no sóc de resar, si ara mateix hagués d’encomanar-me a algun personatge celestial, no dubtaria a fer-ho a Nostra Senyora de la Llibertat. Tot i que no sé quina opinió en tenen, les autoritats eclesiàstiques, d’una devoció tan particular com la que van mostrar els barcelonins de la capella d’en Marcús…

Els goigs es poden veure en una interessantíssima exposició al Museu de la Música, que explica el xoc de tendències musicals i les diverses expressions de música i cultura popular a la Barcelona de la Guerra de Successió. Més informació aquí.