Una oferta acadèmica de primer nivell

No m’he cansat de dir a tot arreu que el Tricentenari no és una commemoració pensada només per a historiadors o científics socials en general, sinó un esdeveniment ciutadà en el sentit més ampli de l’expressió. Però tractant-se d’un fet crucial de la nostra història moderna, és evident que el nostre programa havia d’oferir imperativament una proposta acadèmica diversa i rigorosa, que donés satisfacció a entesos i aficionats, i que permetés debatre uns fets que sovint es veuen contaminats per les presses i les simplificacions del present.

De fet, des del setembre fins avui, el Tricentenari BCN ja ha conegut diverses activitats relacionades amb els fets del 1714 o amb el seu reflex en el nostre present. M’agradaria destacar la jornada sobre «crisi i llibertats civils» organitzada per la Fundació Ferrer i Guàrdia, en què es va debatre sobre el concepte de llibertat civil en el present i les limitacions a què es veu sotmesa amb la coartada de la crisi econòmica. També ha tingut lloc el setè Congrés d’Història Moderna de la UB, amb la presència d’importants especialistes.

Les pròximes cites del nostre programa acadèmic tenen un especial interès a buscar punts de contacte entre passat i present. El CCCB prepara unes jornades amb el títol Ciutat assetjada, ciutat oberta, que enllaça la Barcelona del 1713-1714 amb moltes altres ciutats que en els últims temps han viscut l’experiència traumàtica d’un setge. Per la seva banda, l’Institut d’Humanitats ha organitzat unes jornades de gran interès per als amants de la ciència política, ja que s’hi abordarà l’evolució de conceptes clau com ara ciutadania o patriotisme en els últims tres segles, amb la presència d’experts de reconegut prestigi. El seu títol: Patriotisme antic, patriotisme modern.

El proper mes de març el Born acollirà el cicle de xerrades D.O. Europa, en què la periodista Mònica Terribas intentarà acostar-se al concepte d’identitat europea tot parlant amb pensadors tan rellevants com Zygmunt Bauman, Susan George i Sami Naïr, entre d’altres.

Per completar el programa acadèmic del Tricentenari BCN, vull destacar la conferència sobre Les Espanyes vençudes del segle XVIII, organitzada per la Fundació Ernest Lluch (un intent d’explicar el programa austriacista pel conjunt de la Corona hispànica), i també l’exposició sobre el naixement de la publicística a Europa durant la Guerra de Successió —al Col·legi de Periodistes—, complementada amb una taula rodona que analitzarà el procés de creació de l’opinió pública entre el segle XVIII i el present.

Finalment, la Universitat Pompeu Fabra i el Museu d’Història de Catalunya celebraran a la primavera un congrés sobre les conseqüències del Tractat d’Utrecht, amb la presència d’experts de tot Europa. L’Institut d’Estudis Catalans també prepara una cita acadèmica per analitzar les conseqüències de la Guerra de Successió en el segle XVIII català.

Crec sincerament que l’oferta acadèmica està a l’alçada de l’esdeveniment que commemorem, i demostra la voluntat del Tricentenari BCN d’acostar-se al 1714 amb una mirada rigorosa i àmplia. Us convido a conèixer-ne més detalls fent un cop d’ull al nostre programa.

M’agradaria finalment donar les gràcies a totes les entitats que s’han ofert per col·laborar-hi, incloent-hi també els centres d’estudis locals, que han programat moltes conferències i tallers en els districtes de la ciutat.

Bon 2014, i bon Tricentenari per a tots!

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *